1.
fretura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
falta, escassetat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
necessitat 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
f. fretura, mancança del necessari. Passar fretura. Venir a fretura. menester(m.), allò que hom necessita. Cp. misèria, pobresa, mancança, escassetat, destret, cuita Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
escassetat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escassesa poquedato poquesa carestia. Hi hagué una gran carestia de blat. penúria estretor. Viure en l'estretor. fretura, escassetat del necessari. exigüitat deficiència Cp. insuficiència Ant. Abundància. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
caldre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 caler 2 Haver de. ésser necessari (o indispensable) freturar. No fretura que ho facis, si no vols. ésser qüestió(de fer una cosa). És qüestió d'anar a veure'l. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
refugiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 receptar(ant.), donar alberg o asil contra un perill, esp. a un delinqüent contra els seus perseguidors. recollir, acollir algú que fretura de protecció. donar asil Cp. protegir, acollir 2 (refugiar-sepron.) emparar-se recollir-se encastellar-se atrinxerar-se(fig.) embarrar-se arrecerar-se [...]
|
6.
faltar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Ésser de menys en algú o en alguna cosa, ésser-ne absent. mancar. Li manca un braç. Ja hi som tots: no hi manca sinó en Pere. fer fretura, mancar quelcom necessari. Perquè el negoci marxi bé, hi fan fretura dos milions. fer falta ésser trobat a faltar anar curt(de diners). Si heu d [...]
|
7.
pobresa [o pobretat]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 indigència penúria escassetat(->) o escassesa inòpia(lit.) fretura estretor. Vivien en l'estretor. misèria, pobresa extrema. necessitat. La necessitat l'obligà a emigrar. mendicitat. Reduït a la mendicitat. Cp. pauperisme: existència de gran nombre de pobres en un país [...]
|
8.
falta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
jur., falta d'alguna cosa. fretura, falta del necessari. dejuni(fig.). Dejuni de diversions. penúria, extrema escassetat. Cp. dèficit 2 El fet de faltar a un deure, una obligació, una regla. transgressió crim(hiperb.). És un crim d'ajudar aquesta gent. delicte(hiperb.). Ha comès el delicte de [...]
1 Defecte o privació d'una cosa útil o necessària. absència defalt defecte mancança (≠ mancament) manca deficiència insuficiència falla fallença. Per fallença de seny entre els més sabents (Tirant, citat per Alc.) privació inexistència carestia (esp. d'aliments). Any de carestia. carència, en jur., falta d'alguna cosa. fretura, falta del necessari. dejuni (fig.). Dejuni de diversions. penúria, extrema escassetat. Cp. dèficit 2 El fet de faltar a un deure, una obligació, una regla. transgressió crim (hiperb.). És un crim d'ajudar aquesta gent. delicte (hiperb.). Ha comès el delicte de no saludar-la. pecat, en llenguatge religiós, falta contra allò que hom considera ésser manament de Déu. pecat foradat (fam.), es diu d'allò que sembla una falta, però no ho és. falliment mancament contravenció feblesa, falta comesa per feblesa. flaquesa, íd. infracció incorrecció error. Els errors de la fadrinesa. prevaricació claudicació (fig.) indelicadesa ensopec o ensopegada (també encepegada), falta, esp. en matèria d'honestedat. relliscada (fig.), íd. enormitat, falta enorme. L'enormitat comesa era gairebé imperdonable. culpa. Plorar les seves culpes. Reconèixer una culpa. demèrit o desmèrit malifeta, acció dolenta. caiguda. La pobra noia ha tingut una caiguda, ha fet una falta, esp. contra l'honestedat. recaiguda, iteració de la mateixa falta. 3 El fet de faltar a una regla gramatical (sintaxi, ortografia, etc.). solecisme, falta contra la sintaxi. barbarisme o estrangerisme, falta contra la puresa del llenguatge. bordó, falta d'impremta que consisteix a ometre tota una frase o un passatge. → errada. 4 Fer falta, una cosa. caldre freturar. No fretura que ho facis. fer fretura ésser necessari (o indispensable, o imprescindible, o de rigor, etc.) 5 Sens falta. necessàriament incondicionalment indefectiblement immancablement infal·liblement indispensablement imprescindiblement irremeiablement inevitablement ineludiblement ineluctablement forçosament a cop segur © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
necessitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 haver de menester fer menester(a algú una cosa) freturaro freturejar. Ell fretura de tot ajut. demanar. Aquest mal demana remeis dràstics. exigir. El seu estat exigeix repòs. necessitar (una cosa) com el pa que es menja, necessitar-la molt. 2 estar, necessitar cert temps per a fer quelcom [...]
|
10.
acollir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bandejats, sigui castigat (doc. s. XVI, citat per Alc.). rebre (algú) amb els braços oberts, acollir-lo amb gran complaença. recollir, acollir algú que fretura protecció. rebre. Ant. Desacollir. Tancar les portes a algú. 2 Prendre de tal o tal manera una nova, un consell, etc. admetre acceptar 3 [...]
|